dissabte, 18 de gener del 2014

IX JORNADA RECERCA AL COL.LEGI




Progamació 
Tenim el goig de comptar amb membres de renom al jurat, com: 
     Doctor Pere-Joan Cardona: cap de la Unitat de Tuberculosi Experimental  Institut d’Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol 

Doctora Teresa Padró: Investigadora Institut Català de Ciències Cardiovasculars     

      Dra. Fina Tomàs  Metgessa Especialista en Medicina Familiar i Comunitària del Cap e Torelló.

     Doctor Ramon Pinyol  Director de la Càtedra Verdaguer de UVic
 
     David Cao: Historiador del Patronat d’Estudis Osonenc

     Josefa Contijoch, escriptora

ENS PODEU SEGUIR PER: 

(streaming: http://www.ustream.tv/channel/recerca-stm) i al Twitter #stmrecerca 



dimarts, 14 de gener del 2014

RA- La Realitat Augmentada a la Literatura

      La RA a  Llengua i Literatura catalana de 1r de Btx

La realitat augmentada -RA- consisteix en sobreposar informació digital a la realitat a través d'un dispositiu, ja sigui amb imatges de 3D, punts de geolocalització o amb aplicacions que escanegin el que la pantalla enfoca, i t'ofereixen continguts de molt diversa categoria: fotos, vídeos, dibuixos, àudios, etc..


Aquí teniu un vídeo ben complet sobre el tema: 



    A l'escola ja fa dos anys que vam començar a treballar amb la realitat augmentada utilitzant els codis QR, hem creat àudiotextos, rutes literàries, pòsters, vídeos, webs, blogs, etc...A més, en aquest moment estem preparant l'exposició de les vostres creacions de poesia visual amb QR amb àudiocomentari literari. 

     Ara toca anar més enllà perquè el QR és el primer estadi de la RA. Per això, la Carme Codina i jo, Sílvia Caballeria com a professores d'aquesta matèria us proposem un nou repte, atreviu-vos amb aquesta proposta: 

      Utilitzar la RA en un text literari d'algun dels autors del currículum o bé de creació pròpia. 

FULL DE RUTA PER AL TREBALL

1.- Documentar-se sobre la RA a través dels enllaços que teniu a continuació i del vídeo anterior. 
2.- Seleccionar un text literari (aniria bé: El cafè de la marina de JM de Sagarra) 
3.- Després de la lectura i de la comprensió del text ( a nivell temàtic, de personatges, de vocabulari, d'espai, de gènere, etc...) dissenyar una proposta on incorporar la RA i concretar quin mètode o eines s'utilitzaran. 

Enllaços:
http://www.tmiquerecursos.blogspot.com.es/2012/02/com-crear-contes-amb-3d.html

                 Cerqueu tutorials per a la creació i gestió de la RA, aquí en teniu una mostra:
Tutorial: activitat amb  RA: http://www.slideshare.net/oscarbobber/realidad-aumentada-cuadernia


 4.- Aquest serà un treball on-line que el gestionarem a través del google drive i del xat.
 5.- La data de presentació serà a finals del mes de maig. 
 6.- Els interessats teniu temps per a comunicar el vostre projecte fins el dia 3 de febrer. 




dimecres, 1 de gener del 2014

5 CLAUS PER A UNA BONA COMUNICACIÓ (II)

    Bé, el tió em va portar el llibre de Ferran Ramon Cortés: La isla de los 5 faros, del qual us vaig parlar dies enrere. Per això, em sento amb el deure de passar-vos algunes notes que poden ser molt interessants per a portar-les a la pràctica, a l'aula, en una conferència, en un debat, en una reunió, etc...

      Amb el llibre La isla de los 5 faros  Ferran Ramon Cortès ens explica com millorar la comunicació i fer-la més memorable, més persuasiva i convincent, a través d’una faula basada en els fars.
     Darrera de la història que ens explica s’hi concreten les 5 claus bàsiques per a una bona comunicació, a continuació en teniu unes pinzellades:


1.- QUÈ
Hi ha d’haver un únic missatge, una idea central, columna vertebral de la comunicació. És important, doncs, fer un exercici de contenció i concreció, tenir clara l’estructura on la columna principal no es pot perdre mai.

Per això, la seqüència mental, segons Ferran Ramon Cortés, seria aquesta:

a) Missatge principal- idea central-columna vertebral
b)   Titulars dels arguments
c)    Desenvolupament dels arguments
d)   Retorn als titulars
e)    Retorn al missatge principal

(veure exemples a les p. 98-99)

2.- COM
      El missatge ha de tenir llum pròpia i més brillant que les altres. Aquesta llum o color-si preferiu- la hi posem nosaltres amb històries que ens acostin als oients. “Els éssers humans establim connexions emocionals amb les històries, no amb les definicions...” (p.103)
    Val a dir, però que no tothom es mostra receptiu davant una història o un mecanisme retòric. Entre el públic trobarem quatre tipus de perfils:

    a)     Els minuciosos: Persones més cerebrals i racionals. Analitzen i pensen la informació abans de passar a l’acció. Aquest perfil necessita fets i dades amb molts detalls.
    b)   Els dominants: També racionals, però que decideixen i actuen amb molta rapidesa. Aquests, igual que els primers, però només amb dades i fets essencials i volen les conclusions.
  c)    Els cooperants: Persones més emocionals i que actuen amb més lentitud. Aquest perfil gaudeix d’una bona història, d’un  relat detallat i complet.
d)     Els influents: Persones amb domini emocional, vitals i ràpides. Finalment, els dominants emocionalment, gaudeixen amb una gran idea visualitzada seductorament.

3.- AMB QUÈ
    És important utilitzar un llenguatge compartit amb els interlocutors que ens connecti amb ells. (usar exemples o anècdotes pròpies dels oients). Guanyar-se la complicitat del públic.
    Cal tenir present el tipus de públic- sempre- això implica un grau de didactisme i d’aproximació important.

 Aquestes tres primeres claus fan referència a la construcció i a la planificació del missatge.
Les dues que venen a continuació fan referència a l’acte de comunicar, és a dir a la posada en escena.

4.-. QUÈ ES CAPTA
      El que importa és el que la gent capta no el que nosaltres volem dir. Per això és tan important mirar els ulls a la gent, per tal de saber si capten el nostre missatge. La comunicació s’estableix a partir de tres canals:

a)    Les paraules que diem (el que queda escrit)
b)   El to de veu que utilitzem
c)    El llenguatge no verbal (la mirada, els gestos i el llenguatge corporal)

Si hi ha sintonia entre els tres canals, la comunicació funcionarà.

(Recomano llegir les pàgines sobre el pànic escènic p. 114-115)

5.- COMUNICAR no és empènyer ni arrossegar, ÉS CONVIDAR.
  Amb la nostra il·lusió o passió i el nostre convenciment hem de convidar la gent a compartir el nostre missatge i donar-li llibertat per a pensar diferent.

El nostre objectiu no ha de ser convèncer sinó mostrar convenciment, contagiar entusiasme i fer que la gent vingui a nosaltres ha de ser el nostre objectiu. (p.116)

Alguns consells:

Mantenir el respecte cap a opcions diferents a la nostra
Escoltar i reflexionar amb veu alta
Saber respondre amb tranquil·litat i tolerància
Evitar provocacions i confrontacions directes
 

CONSELL FINAL:

“Les coses que només escoltem, les oblidem, i aquelles que no només escoltem, sinó que també sentim, les recordem per a sempre. “  (p.119)
                

Educació Emocional, senyores i senyors!