dimecres, 1 de gener de 2014

5 CLAUS PER A UNA BONA COMUNICACIÓ (II)

    Bé, el tió em va portar el llibre de Ferran Ramon Cortés: La isla de los 5 faros, del qual us vaig parlar dies enrere. Per això, em sento amb el deure de passar-vos algunes notes que poden ser molt interessants per a portar-les a la pràctica, a l'aula, en una conferència, en un debat, en una reunió, etc...

      Amb el llibre La isla de los 5 faros  Ferran Ramon Cortès ens explica com millorar la comunicació i fer-la més memorable, més persuasiva i convincent, a través d’una faula basada en els fars.
     Darrera de la història que ens explica s’hi concreten les 5 claus bàsiques per a una bona comunicació, a continuació en teniu unes pinzellades:


1.- QUÈ
Hi ha d’haver un únic missatge, una idea central, columna vertebral de la comunicació. És important, doncs, fer un exercici de contenció i concreció, tenir clara l’estructura on la columna principal no es pot perdre mai.

Per això, la seqüència mental, segons Ferran Ramon Cortés, seria aquesta:

a) Missatge principal- idea central-columna vertebral
b)   Titulars dels arguments
c)    Desenvolupament dels arguments
d)   Retorn als titulars
e)    Retorn al missatge principal

(veure exemples a les p. 98-99)

2.- COM
      El missatge ha de tenir llum pròpia i més brillant que les altres. Aquesta llum o color-si preferiu- la hi posem nosaltres amb històries que ens acostin als oients. “Els éssers humans establim connexions emocionals amb les històries, no amb les definicions...” (p.103)
    Val a dir, però que no tothom es mostra receptiu davant una història o un mecanisme retòric. Entre el públic trobarem quatre tipus de perfils:

    a)     Els minuciosos: Persones més cerebrals i racionals. Analitzen i pensen la informació abans de passar a l’acció. Aquest perfil necessita fets i dades amb molts detalls.
    b)   Els dominants: També racionals, però que decideixen i actuen amb molta rapidesa. Aquests, igual que els primers, però només amb dades i fets essencials i volen les conclusions.
  c)    Els cooperants: Persones més emocionals i que actuen amb més lentitud. Aquest perfil gaudeix d’una bona història, d’un  relat detallat i complet.
d)     Els influents: Persones amb domini emocional, vitals i ràpides. Finalment, els dominants emocionalment, gaudeixen amb una gran idea visualitzada seductorament.

3.- AMB QUÈ
    És important utilitzar un llenguatge compartit amb els interlocutors que ens connecti amb ells. (usar exemples o anècdotes pròpies dels oients). Guanyar-se la complicitat del públic.
    Cal tenir present el tipus de públic- sempre- això implica un grau de didactisme i d’aproximació important.

 Aquestes tres primeres claus fan referència a la construcció i a la planificació del missatge.
Les dues que venen a continuació fan referència a l’acte de comunicar, és a dir a la posada en escena.

4.-. QUÈ ES CAPTA
      El que importa és el que la gent capta no el que nosaltres volem dir. Per això és tan important mirar els ulls a la gent, per tal de saber si capten el nostre missatge. La comunicació s’estableix a partir de tres canals:

a)    Les paraules que diem (el que queda escrit)
b)   El to de veu que utilitzem
c)    El llenguatge no verbal (la mirada, els gestos i el llenguatge corporal)

Si hi ha sintonia entre els tres canals, la comunicació funcionarà.

(Recomano llegir les pàgines sobre el pànic escènic p. 114-115)

5.- COMUNICAR no és empènyer ni arrossegar, ÉS CONVIDAR.
  Amb la nostra il·lusió o passió i el nostre convenciment hem de convidar la gent a compartir el nostre missatge i donar-li llibertat per a pensar diferent.

El nostre objectiu no ha de ser convèncer sinó mostrar convenciment, contagiar entusiasme i fer que la gent vingui a nosaltres ha de ser el nostre objectiu. (p.116)

Alguns consells:

Mantenir el respecte cap a opcions diferents a la nostra
Escoltar i reflexionar amb veu alta
Saber respondre amb tranquil·litat i tolerància
Evitar provocacions i confrontacions directes
 

CONSELL FINAL:

“Les coses que només escoltem, les oblidem, i aquelles que no només escoltem, sinó que també sentim, les recordem per a sempre. “  (p.119)
                

Educació Emocional, senyores i senyors!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada