EDUCACIÓ INTEGRAL

El siguiente artículo te podría interesar:
-----

“Les humanitats són la vacuna contra el fanatisme”

Tinc 48 anys. Vaig néixer i visc a Sabadell. Sóc educador: he estat professor i tutor a Eton, Anglaterra. Sóc solter, sense fills. Política? Socialdemòcrata. M’interessa la religió com a cultura i sóc espiritual. Sóc director de la British School de Barcelona

VÍCTOR-M. AMELA

Quina mena d’alumne era el príncep Guillem?

Era un noi de 15 anys molt responsable i complidor, implicat, formal, amb un fort sentit del deure. I molt afectuós i amable.

I el seu germà Enric?

No va ser alumne meu, encara que el primer dia de curs es va despistar i es va colar a la meva classe... Un noi entremaliat, juganer, molt simpàtic!

Què els ensenyava vostè?

Llengua espanyola. Vaig ser responsable del departament d’hispàniques a Eton i tutor de Guillem: va aprendre a defensar-se bé en espanyol en una conversa.

I li va ensenyar res més?

Nocions d’història i cultura espanyoles. I els vaig parlar també de Catalunya, de la seva història, d’Orwell, del franquisme, de Puig Antich... I de Sabadell, la meva ciutat, ha, ha!

De Puig Antich?

Vam debatre sobre la pena de mort i els vaig dir: “No opineu abans de veure aquesta pel·lícula” (la de Huerga), i després la vaig incloure en el programa nacional educatiu de la Gran Bretanya. Durant anys he estat
programador i examinador nacional del sistema educatiu britànic.

Això sí que és ser influent!

És veritat: hi ha res més important que educar? Em considero educador, per sobre de cap altra cosa. M’agrada l’educació britànica que s’imparteix a Eton.

Per què?

Eton imparteix una educació integral de la persona, dels 13 als 18 anys.

Educació integral?

Conjuga l’àmbit acadèmic i personal.

En què consisteix l’àmbit acadèmic?

En l’excel·lència: aconsegueix que cada alumne tregui el millor que pugui donar en cada moment. Cada alumne és diferent: igualar-los en un punt mitjà és mediocritat.

Però això afavoreix el més capacitat...

No: si aconsegueixes de cadascú el millor de si mateix, afavoreixes tots els alumnes.

I en què consisteix l’àmbit personal?

A donar eines a l’alumne per espavilar-se amb autonomia.

I com es fa això?

A través de la tutoria. La tutoria és el tret distintiu de la bona educació britànica!

Expliqui-m’ho.

Ets tutor d’uns quants alumnes, i els guies.

Autoconfiança

Un català ha influït durant catorze anys en el sistema educatiu britànic: va dissenyar exercicis, treballs i proves per als alumnes, preguntes per als exàmens... Després de viure mitja vida al Regne Unit, ser cap del departament de llengües estrangeres del prestigiós col·legi d’Eton i col·laborar en una educació que fomenta l’autoconfiança, el criteri propi, la capacitat d’argumentació de les opinions i la iniciativa personal, González ha tornat a Catalunya per dirigir l’escola britànica de Barcelona, a Castelldefels (Britishschoolbarcelona.com), amb aquest mateix sistema. González demostra que no hi ha més fronteres que les mentals, i que és un educador vocacional.

Un exemple.

Dius a l’alumne: “Llegeix aquestes fonts històriques sobre la guerra de Successió del 1714, i després vine i explica’m quines creus que van ser les causes de la guerra”.

I tot va així?

Hi ha també classes magistrals convencionals, però el més valuós és la tutoria: l’alumne interpreta unes dades i ve al meu despatx a argumentar la seva interpretació.

I vostè li ofereix un te?

El meu tutor de doctorat m’oferia un xerès.

I funciona?

Estimules el criteri propi de l’alumne, la seva autonomia, aprèn a espavilar-se, a investigar i a expressar-se. A algú que sàpiga de pintura pots dir-li: “Demà explica’ns a classe un quadre de Dalí i un altre de Rafael”.

Interessant.

Dinou dels últims 54 primers ministres britànics han sortit d’Eton! David Cameron...

Ho nota?

Respon a tot, mai no es queda sense resposta! I sempre ho fa sense llegir papers: l’educació britànica conrea l’expressió oral!

Ah, igual que aquí... Ehem. Sense desmerèixer ningú, ja que conec iniciatives

molt valuoses, però aquí el sistema...

Ja... Quina diferència veu entre un noi que surt d’Eton i un altre d’aquí?

El d’allà és un adult autònom en tots els aspectes, amb criteri propi, un ciutadà responsable i compromès. La prova reveladora, per a mi, és el sopar...

Quin sopar?

Convida uns joves de dinou anys a un sopar amb adults amics teus. Si el jove sap seguir les converses, proposar temes, gaudir-ne... és que està ben format. Si parla amb monosíl·labs i s’avorreix... no, fracàs.

Ben vist.

Una altra cosa important: els que van atemptar contra les Torres Bessones l’11-S tenien estudis universitaris tècnics, enginyeries, però no tenien una cosa fonamental.

Què no tenien?

Estudis d’humanitats! És preocupant (i molt perillós!) que a Espanya les humanitats es deixin de banda i es considerin “inútils”.

Per què?

La tecnociència ensenya axiomes i veritats inqüestionables, mentre que les humanitats ensenyen punts de vista, relats diferents del món, visions variades... Això et fa ser compassiu i empàtic, t’insufla sentit de l’humor i et vacuna contra els fanatismes!

Hoaplaudeixo! I ara aclareixi’m el definitiu enigma pedagògic.

Quin?

Com podem aconseguir que un espanyol aprengui anglès?

Ha, ha! Jo tenia tantes ganes d’obrir-me al món, que als setze anys ja em defensava i vaig tocar el dos a practicar a Anglaterra. I fins avui. El secret és tenir mètode... i ganes!

Sìlvia Caballeria