Els reptes de la LOMCE

OPINIÓ
Els reptes de la Lomce. Desafiaments educatius

La Vanguàrdia 22 juliol 2014 
 JOAQUÍN GAIRÍN, catedràtic de Pedagogia de la UAB

 La implantació de la llei orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (Lomce) comença al setembre a 1r, 3r i 5è de primària i a 1r dels cicles de formació professional bàsica. Comença així el camí de la setena llei orgànica després de la llei general d’Educació del 1970 i s’evidencia, una altra vegada, la falta de consens polític en educació, la seva instrumentalització política i la inexistència de política educativa. La llei, com gairebé totes, es basa en anàlisis prèvies i es justifica a si mateixa al preàmbul. És veritat que els resultats escolars han de millorar, com també ha de disminuir l’abandonament educatiu primerenc, augmentar l’ocupabilitat i reduir la bretxa que hi ha entre les comunitats autònomes. També que una llei educativa no només és una qüestió tècnica sinó, i sobretot, un compromís social, pels valors que comporta, els efectes que té i les persones que afecta. Ja no es tracta de debatre sobre el que comporta la Lomce (menys comprensivitat en l’ensenyament obligatori, èmfasi en l’avaluació finalista a través de les revàlides, més centralització curricular, menys participació de la comunitat educativa) sinó sobre la nostra incapacitat per aconseguir consens en una cosa tan fonamental com l’educació. La preocupació dels nostres polítics és més a prop d’imposar les seves idees que d’identificar les idees comunes o d’impulsar consensos en nous plantejaments. S’instrumentalitza l’educació per a finalitats partidàries i s’obvia que és un bé comú al servei de tothom. Mentrestant, avancem poc en reptes com desenvolupar noves capacitats individuals (reflexives, emocionals, comunicacionals i d’emprenedoria) i col·lectives (col·laboració, gestió del coneixement col·lectiu, lideratge), impulsar la flexibilitat personal i institucional davant el canvi permanent, afavorir l’interès pel coneixement o desenvolupar valors democràtics, que haurien de garantir una comprensió bàsica de la realitat, un compromís social i persones més lliures, autònomes i reflexives. Ens allunyem d’un sistema educatiu com a projecte social, que es regeix pel compromís i la coresponsabilitat de tots els agents implicats en l’educació. I així ens va i després ens queixem.