Aprendre anglès, una actitud

ARA- Article d’opinió: Què podem fer per ensenyar millor l’anglès? 

Antoni Bassas

Hem de resignar-nos que alumnes amb deu o dotze anys de classes d’anglès acabin l’ESO sense escriure’l o parlar-lo bé? Per què moltes famílies han de pagar dues vegades per l’anglès dels seus fills: el rebut de l’escola i el de l’acadèmia extraescolar? A la Jornada Multilingüe de la Fundació de l’Escola Cristiana de Catalunya, un professor recorda que és difícil ensenyar un idioma a 35 persones alhora.I un altre es pregunta què pot fer un simple professor per canviar els resultats, si està obligat per un programa? La resposta és clara: tots els avenços han vingut quan algú ha assumit més responsabilitatde la que li tocava i s’ha atrevit a canviar el que no funcionava. Allà on no arribin les solucions del departament, que hi arribi la responsabilitat individual.

El periodista Antoni Bassas ho té ben clar. “Més enllà de les necessitats provocades per la crisi, l’aprenentatge de l’anglès prové sempre d’un estímul”. Aquesta és una de les afirmacions que ha fet aquest matí a la ponència inaugural de la Jornada de l’Escola Multilingüe, que organitza la Fundació Escola Cristiana de Catalunya (FECC) i que ha aplegat més de 220 educadors a Barcelona. En la mateixa jornada, l’escriptor i assagista Vicenç Villatoro va fer abrandada defensa de la diversitat lingüística.

Bassas, en una xerrada titulada L’anglès és una qüestió d’actitud,ha il·lustrat amb nombrosos exemples personals i ha assenyalat l’actitud com a “element clau” per aprendre anglès, ja que “si algú no el vol aprendre, no ho farà per molt que s’hi esmercin els professors”. “L’aprenentatge de l’anglès no hauria de representar cap problema per als nostres fills, perquè l’estímul ja el tenen: la música que escolten i les sèries de televisió que miren són majoritàriament en anglès”.

Bassas ha apuntat algunes de les diferències que ha observat entre el sistema educatiu nord-americà i català. “Els estudians nord-americans saben comunicar-se molt més bé que els nostres, perquè els ho ensenyen des de ben petits, així com a parlar en públic captant l’atenció de l’audiència”. “Als Estats Units, els alumnes de vuit anys han d’exposar davant els companys de classe, de tal manera que quan en tenen divuit són capaços d’enfrontar-se a un auditori sense envermellir i sense un nus a la gola”.

Bassas, que va ser “usuari” del sistema educatiu nord-americà gràcies als seus tres fills mentre exercia com a corresponsal de Televisió de Catalunya als Estats Units, ha declarat: “Els estudiants nord-americans es comuniquen molt oralment i per escrit i, per tant, les seves competències i habilitats comunicatives són més grans que les dels nostres fills. De fet, les universitats nord-americanes es basen a fer escriure molt”.

“Els professors d’aquí no somriuen”

Bassas també ha criticat “la pèrdua de temps” que representa passar anys estudiant una llengua sense obtenir “resultats evidents”. “El sistema educatiu en conjunt potser hi té a veure, perquè quan vam tornar a Catalunya, la meva filla petita em va dir que la diferència que observava entre els professors d’aquí i els d’allà és que els d’aquí no somriuen”.

Preguntat per la responsabilitat que els mitjans de comunicació audiovisuals tenen en el dèficit de l’anglès dels estudiants catalans, Bassas no ha defugit la pregunta i ha assegurat que “les coses han començat a canviar”. “En qualsevol cas, no oblidem que el feixisme ha estat el principal culpable del nostre desatrós domini de les llengües, ja que Franco va obligar a doblar totes les pel·lícules al castellà; i, recuperada la democràcia, calia recuperar-nos de l’endarreriment que patia la nostra pròpia llengua”.

L’existència de diferents llengües no és una maledicció

En la segona ponencia, Vicenç Villatoro va fer una apassionada defensa de la diversitat lingüística i el valor de la cultura. “El plurilingüisme és extraordinari i el món actual demana que els catalans sapiguem encara més llengües”, va afirmar. “L’existència de diferents llengües no és una maledicció, com pensen alguns, sinó tot el contrari; perquè, com deia George Steiner, cada vegada que mor una llengua, desapareix un món”.

Villatoro, que va declarar que aprendre llengües és una manera de preservar-ne la pròpia, va assenyalar que “les societats han experimentat tants canvis en els últims anys, que hem passat de saber llengües per anar pel món a aprendre’n per estar al món”. “Fa tan sols dues dècades, als patis de les escoles catalanes es parlaven a penes una o dues llengües; ara, en alguns casos, se’n parlen més de 25 o 30”. No obstant això, Villatoro no considera aquest fet un “problema”, perquè “la pertinença ve donada per la relació amb la cultura, independentment de la llengua que un parli a casa”. “Una vegada em van preguntar per què em sentia català si part de la meva familia era andalusa, i em vaig adonar que el que em feia d’aquí era el sentiment de pertinença a una literatura, a un art”.

Villatoro també va agrair la tasca del professorat d’anglès perquè “poseu llengües en contacte, tal com fan els traductors, i sé com és d’important aquesta feina”. Va posar com a exemple el fet que a l’estranger coneixen molt més els pintors i artistes plàstics catalans que no pas els escritors. “Vol dir això que escriptors com Foix o Rodoreda, que a més a més eren amics dels pintors que ara coneix tothom, eren dolents? I ara! El que passa és que a Miró o Tàpies no ha calgut traduir-los”. “Per això és tan important la vostra tasca”.

Villatoro va cloure la xerrada tot insistint en la importància de conèixer cada cop més llengües en un món com l’actual, en què, “parafrasejant l’escriptor Amin Maalouf, un jove de Nova York té més coses en comú amb un altre de París o Londres que els seus pares no van tenir mai”.

Carme Barniol Suriñach

Administradora

Col·legi Sant Miquel dels Sants

GOOGLE DRIVE en treballs cooperatius

Avantatges de l'ús del Google Drive en treballs cooperatius:

1- Compartir la informació,  documents i  diferents tipologies d'arxius amb els grups de treball (prof-alumnes/ alumnes-alumnes).

2- Marcar les regles del joc des del principi de l'activitat: Deixar ben clars els objectius, la temporització, les recomanacions o pautes que han de respectar del treball, els criteris d'avaluació, les fonts de consulta o els protocols ha seguir. 

3- Guiar de forma més personalitzada els diferents treballs, amb comentaris, recomanacions, etc...i amb la possibilitat de fer xats per a resoldre dubtes fora de l'aula (des de casa)

4- Permet avaluar el seguiment del treball, dia a dia. (Es crea un dietari de treball que indiqui quina feina han realitzat aquell dia a l'aula i en quin punt del treball estan, així el professor pot fer indicacions a la propera classe o directament dels del dietari)

És important el grau de satisfacció que genera treballar amb aquesta metodologia: L'alumne se sent més acompanyat i el professor més satisfet pel fet que sap el procés de treball que estan seguint els equips de treball.

    Ara ja fa tres anys que hi treballem a 4t i a 1r de Btx en els treballs cooperatius de literatura i la veritat és que les professores hi continuem apostant. A més, ara Google Drive ofereix moltes altres possibilitats i ha ampliat les seves funcions. Val la pena valorar-ho.

Vegem les possibilitats de treball en aquest slideshare del Dr. Carlos Bravo Reyes:

Aplicaciones educativas de google drive from Catedra Digital

robotics in education 2013DIOK INS Font del Ferrro

COMPETÈNCIES EDUCATIVES PER ALS DOCENTS- ARTICLES I ENLLAÇOS

Aquí trobarem -desplegades en enllaços i articles- les 5 competències educatives IMPRESCINDIBLES per als docents:

1.- COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA

2.- APRENENTATGE AL LLARG DE LA VIDA

3.- TIC- CAPACITAT D'ADAPTACIÓ ALS CANVIS TECNOLÒGICS

 CONSTANTS

4.- RESOLUCIÓ DE CONFLICTES

5.- PENSAMENT CRÍTIC.

http://www.escuela20.com/competencias-educativas-docentes/articulos-y-actualidad/especial-competencias-educativas-para-el-profesorado_3767_42_5372_0_1_in.html

EDUCACIÓ A FINLÀNDIA en 3 vídeos

Ja tenim una bona colla d'articles sobre l'educació a Finlàndia, aquest vídeo és prou explícit.

http://t.bebesymas.com/educacion-infantil/el-sistema-educativo-de-finlandia-en-video

BIBLIOTECA DE MÚSICA GRATUÏTA

                   Youtube acaba d'oferir un servei de biblioteca de música gratuïta que ens anirà molt bé per a recomanar als alumnes per als seus muntatges d'àudio i de vídeo. Recordeu que al document- protocol d'edició que teniu a la plataforma es recomanava un enllaç del xtec on hi ha un banc de sons i de músiques gratuïtes. Ara, doncs tenim més opcions! ;)
                                                http://www.youtube.com/audiolibrary


No oblidem la pàgina del xtec-media: La biblioteca de sons i la música classificada per emocions, a més d'altres enllaços educatius de música gratuÏta que ens dóna aquest web: 

           http://www.xtec.cat/web/recursos/media/radio/biblioteca

COMPETÈNCIES BÀSIQUES DIGITALS 2013

ENLLAÇOS ALS PDFs: 

COMPETÈNCIES BÀSIQUES DIGITALS A SECUNDÀRIA

COMPETÈNCIES BÀSIQUES DIGITALS A PRIMÀRIA