dimecres, 30 d’abril de 2014

PER QUÈ NO APRENEM DELS MILLORS? GREGORI LURI

Per què no aprenemdels millors? Gregorio Luri Cada vegada que un estudi internacional sobre educació ens fa enrojolar, hi ha algun il·luminat que en lloc de demanar-nos que aprenguem dels millors, ens ofereix alguna recepta miraculosa per treballar menys i aprendre més, com ara incentivar el pensament crític (el que coincideix amb el nostre), treballar les intel·ligències múltiples (una teoria que encara ha de guanyarse el suport d’algun neuròleg competent) o fomentar la tasca cooperativa a les aules. Ami m’interessa més el que ens explica Jin Li, una professora nord-americana d’origen xinès que ha escrit Cultural foundations of learning: East and West (2012). “Per què els estudiants nord-americans –es pregunta– tenen totes les facilitats per estudiar i no semblen gaire interessats a aprendre?”. Aquesta és també la pregunta que ens hauríem de fer nosaltres. La seva conclusió és que a Occident tendim a comprendre l’aprenentatge de manera cognitiva, i a l’Àsia el comprenen moralment. Els occidentals veiem l’aprenentatge com una cosa per comprendre i dominar el món, mentre que els asiàtics tendeixen a veure’l com un procés de conquesta de determinades virtuts personals. Quan Li demana als nord-americans que diguin a l’atzar paraules sobre l’aprenentatge es troba amb respostes com: “pensar”, “escola”, “cervell”, “descobriment”, “comprensió”, “informació”. Les paraules dels xinesos són: “insistir”, “tenir set”, “tenir gana”, “ser diligent”... En la concepció occidental de l’aprenentatge l’activitat central és la construcció, la manipulació, el qüestionament de l’autoritat i el foment del pensament crític. En la xinesa, l’aprenentatge és un camí de perfeccionament personal. Pels orientals, les virtuts intel·lectuals són virtuts morals: sinceritat, compromís amb la feina, diligència, perseverança, pràctica intensiva, resiliència i respecte pels docents. Les conclusions de Jin Li coincideixen amb les d’Amy Chua i Jed Rubenfeld, una parella formada per una japonesa i un jueu, que han escrit The triple package: how three unlikely traits explain the rise and fall of cultural groups in America. Per què –es pregunten– els jueus, mormons, cubans, asiàtics, indis, iranians, nigerians i libanesos tenen als Estats Units uns resultats magnífics? La resposta no rau en els seus mètodes d’aprenentatge, sinó en els valors intel·lectuals que comparteixen. G. LURI, pedagog i doctor en Filosofia

1 comentari:

  1. Molt interessant! Porta a reflexionar sobre com i a on cal buscar els valors intel·lectuals per a l'educació

    ResponElimina